ORCHESTRA FIRELUCHE PRESENTA PAREIDOLIES

A la recerca de nous camins

Després de gairebé vint-i-cinc anys de trajectòria, deu discos, centenars de concerts i un univers sonor difícil de classificar, l’Orchestra Fireluche continua sent una rara avis dins el panorama musical català.

Durant aquest temps, fidel a una curiositat inesgotable, el grup ha construït un llenguatge propi en què conviuen instruments de joguina, objectes quotidians, experimentació i una sensibilitat profundament poètica.

Els darrers anys, la col·laboració amb Pau Riba als discos Ataràxia (2019) i Segona florada (2022), va obrir una etapa especialment significativa, marcada pel diàleg entre la música i la paraula. Ara, amb PAREIDOLIES, l’Orchestra Fireluche retorna al seu estat natural: un disc íntegrament instrumental que, paradoxalment, continua explorant la poesia… sense necessitat de lletres.

Trobar música on aparentment no n’hi ha

Fruit de tres anys de treball, PAREIDOLIES és un disc que s’alimenta de la filosofia de l’OULIPO (Obrador de Literatura Potencial), el col·lectiu francès de recerca literària nascut als anys seixanta, que entén les restriccions com un motor de la creativitat.

Tot comença amb una idea: trobar música on aparentment no n’hi ha. Així, un text, les formes d’un quadre, el traç d’una cal·ligrafia, una matrícula, una efemèride, un nom propi o els moviments d’una partida d’escacs deixen de ser únicament allò que representen per revelar possibilitats sonores inesperades.

Els jocs, tanmateix, no són mai la finalitat. Cada sistema actua com una restricció creativa que permet arribar a melodies, harmonies i textures que difícilment haurien aparegut per altres camins. La música continua essent el centre de tot; les regles només serveixen per descobrir-la.

Així, en un moment en què gran part de la música busca captar l’atenció de manera immediata, PAREIDOLIES reivindica la calma i el plaer del joc i de l’escolta.

Jocs i traves

Els nou temes de PAREIDOLIES neixen de diferents jocs, cadascun amb les seves pròpies traves i restriccions i, quan cal, llicències i trampes.

Moltes de les composicions es basen en les lletres A, B, C, D, E, F, G i H que, en les tradicions anglosaxona i alemanya, representen respectivament les notes la, si, do, re, mi, fa, sol i si.

En moltes de les cançons hi apareix també la figura d’un instrument captiu, que es veu obligat a seguir una melodia concreta sense poder-ne sortir.

SONOLÒGIC: es disposen les lletres A, B, C, D, E, F i G al voltant d’un rusc, se’n col·loca una al centre i s’escriu una frase. Només es poden fer servir aquestes lletres i cada paraula ha de contenir obligatòriament la lletra central. Un cop fixat el vers, l’instrument captiu interpreta el text respectant la nota associada a cada lletra, mentre la resta de l’Orchestra toca en la tonalitat determinada per la lletra central. Els sonològics són versions musicals de jocs com el Paraulògic o l’Spelling Bee.

SONIFICACIÓ DE NOM PROPI: cal musicar un nom propi format exclusivament per les lletres A, B, C, D, E, F i G. El resultat determina la roda d’acords de la cançó. En aquest cas s’ha escollit el petit municipi occità de la Beceda, Labécède en francès.

SONIFICACIÓ DE TRAÇ: es col·loca un dibuix damunt un pentagrama i es marquen les notes allà on les línies es tallen. Els valors rítmics són lliures. La lectura es pot fer de dues maneres: com si un capçal llegís les notes a mesura que apareixen, de manera seqüencial, o resseguint les anades i vingudes del traç. S’ha musicat un paisatge de la pintora Paquita Turon Masgrau i el nom de la poeta, teixidora i activista cultural Memi March.

SONIFICACIÓ D’EFEMÈRIDE: es parteix d’una data. El mes determina una de les dotze tonalitats, la fase de la lluna estableix si és major o menor, i la resta de xifres genera els acords d’acompanyament. La cançó pren com a referència les dates de naixement i mort de l’enyorat Pau Riba.

SONIFICACIÓ DE MATRÍCULA: es parteix de la matrícula d’un cotxe, en aquest cas un cotxe belga. La lletra del país determina la tonalitat i la resta de dígits estableix la seqüència d’acords.

SONIFICACIÓ ESCAQUÍSTICA: el tauler d’escacs es llegeix com una graella de vuit per vuit. Les lletres determinen la tonalitat i els números, les notes. Cada moviment de la partida dona lloc a dues notes: la corresponent a la casella d’origen i la corresponent a la casella de destí. També es marquen els enrocs, els escacs i les captures. Cada peça és representada per un instrument diferent. S’ha recreat la partida que va enfrontar Kasparov i Topalov l’any 1999 a Hoogovens, considerada una de les més espectaculars de la història.

Un paisatge sonor únic i en evolució

PAREIDOLIES incorpora alguns instruments nous a l’univers sonor de l’Orchestra Fireluche: trompeta, bombardí, banjo, tubs wha-wha, keytar, guzheng, guqin, morin khuur... un reguitzell d’estris que conviuen amb els instruments de joguina i els objectes sonors que han definit la identitat de l’Orchestra Fireluche des dels seus inicis.

Lluny de buscar una ruptura, aquestes incorporacions amplien el vocabulari musical del grup i reforcen una identitat que continua essent plenament reconeixible.

Una història compartida

L’Orchestra Fireluche ha anat transformant la seva formació de manera natural al llarg dels anys. El projecte es construeix avui al voltant d’un grup estable de nou músics, sense perdre

els vincles amb totes les persones que n’han format part i que continuen acompanyant el seu recorregut de maneres diverses.

Més que una formació tancada, l’Orchestra Fireluche s’entén com un col·lectiu. Alguns músics participen més intensament en determinades etapes, mentre que d’altres ho fan de manera puntual, però els vincles personals i artístics es mantenen. Aquesta manera d’entendre el grup també forma part de la identitat de PAREIDOLIES.

PAREIDOLIES o com mirar-se el món amb les orelles

Igual que una pareidolia permet descobrir una figura amagada en una forma aleatòria, el disc PAREIDOLIES convida a mirar-se’l amb les orelles. Mirem on mirem, sovint la música ja hi és; només cal trobar la manera d’escoltar-la.